AMB RETALLADES NO HI HA IGUALTAT
MANIFEST
En aquest 8 de març des d'EUPV denunciem, una vegada més, la injusta eixida política que se li dóna a una crisi que comença a tenir símptomes d'estafa. Una crisi que novament colpeja amb major intensitat al conjunt de les dones. Així, el PP aprofundeix encara més en una camí equivocat i injust, iniciat ja per l'anterior executiu, demostrant que l'aposta per la igualtat entre homes i dones, lluny de ser una realitat efectiva, passa a segon i tercer plànol del panorama polític, si és que alguna vegada va constituir una aposta real al nostre país.
En EUPV sentim que les polítiques del PP es converteixen en violència masclista contra les dones i la pròpia democràcia. D'una banda, han segat recursos i serveis essencials per donar resposta al mal endogàmic de les nostres societats patriarcals, la violència de gènere, que lluny de prendre's com una qüestió d'Estat sofreix innombrables retallades, malgrat sostenir ja sobre raquítiques dotacions pressupostàries: tancament de cases d'acolliment, centres de dona, etc. Si això no fos suficient, disminueix a més el conjunt de serveis públics: educació, sanitat, serveis socials... situant al País Valencià, per no perdre el costum, en la cua de bones pràctiques polítiques i socials. A més, brilla per la seua absència la llei d'autonomia personal, la qual cosa recau en les pròpies dones, es desmantellen els Instituts de la Dona o, allò que és pitjor, deriven la seua essència a promoure estereotips sexistes, com la defensa fervent del model tradicional de família en sintonia amb la jerarquia eclesiàstica.
D'altra banda, s'intensifica en negatiu la nostra presència al mercat laboral. Igual que els nostres companys, sofrim el major atac als drets laborals amb la Reforma Laboral, precaritzant, encara més, la nostra marcada precarietat laboral i social. A això, li sumem l'ajust pressupostari i la reforma financera que lluny de crear ocupació (reconegut pel propi PP) condueix a engreixar més les desigualtats i injustícies pròpies de les polítiques neoliberals-patriarcals.
En EUPV sentim que les polítiques del PP es converteixen en violència masclista contra les dones i la pròpia democràcia. D'una banda, han segat recursos i serveis essencials per donar resposta al mal endogàmic de les nostres societats patriarcals, la violència de gènere, que lluny de prendre's com una qüestió d'Estat sofreix innombrables retallades, malgrat sostenir ja sobre raquítiques dotacions pressupostàries: tancament de cases d'acolliment, centres de dona, etc. Si això no fos suficient, disminueix a més el conjunt de serveis públics: educació, sanitat, serveis socials... situant al País Valencià, per no perdre el costum, en la cua de bones pràctiques polítiques i socials. A més, brilla per la seua absència la llei d'autonomia personal, la qual cosa recau en les pròpies dones, es desmantellen els Instituts de la Dona o, allò que és pitjor, deriven la seua essència a promoure estereotips sexistes, com la defensa fervent del model tradicional de família en sintonia amb la jerarquia eclesiàstica.
D'altra banda, s'intensifica en negatiu la nostra presència al mercat laboral. Igual que els nostres companys, sofrim el major atac als drets laborals amb la Reforma Laboral, precaritzant, encara més, la nostra marcada precarietat laboral i social. A això, li sumem l'ajust pressupostari i la reforma financera que lluny de crear ocupació (reconegut pel propi PP) condueix a engreixar més les desigualtats i injustícies pròpies de les polítiques neoliberals-patriarcals.
En definitiva, volem denunciar una vegada més que ser dona hui continua sent factor de risc i, ara més que mai, en crisi la igualtat no pot esperar. Per això, en EUPV ens rebel•lem i, fem una crida a la Rebel•lia, a teixir totes les aliances possibles perquè, quan es colpeja a una dona ens colpegen a totes. Enfront d'aquest obscè panorama no cap la resignació. Com sempre, enfront de les retallades socials només cal defensar allò públic, la igualtat i l'equitat amb lletres majúscules, al carrer i en les institucions, per fer de les nostres societats espais de convivència en diversitat, igualtat i equitat, espais de justícia i felicitat. Continuem al carrer, fem una crida a les dones i als homes compromesos amb una democràcia real i una convivència pacífica, justa, amb classe i amb gènere, a seguir impulsant un canvi econòmic, social i cultural de la mà dels feminismes i de l'esquerra transformadora. Tenim eines, veu i mans per fer efectiu aquest altre món tan necessari com a possible. Ens sentim part i acompanyants del feminisme com tsumani transformador i emancipador. I apostem perquè ara més que mai front a la crisi sembra feminisme. 
