Google+ El s. XXI en violeta: Fartes del terrorisme masclista

"Em declare en contra de tot poder cimentat en prejudicis, encara que siguen antics"

Mary Wollstonecraft

dilluns, 25 de novembre de 2013

Fartes del terrorisme masclista

Aquest 25 de novembre, com cada any, cal plantar cara a la violència de gènere, però no només a la violència física, responsable de 78 mortes a l’estat espanyol des del 25 de novembre de l’any passat, sinó per totes aquelles violències quotidianes que patim les dones.
Volem fer palès que les dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles, familiars o deconeguts, malgrat ser la mostra més cruenta d’això que anomenem patriarcat, són només la punta de l’iceberg d’un sistema que ens oprimeix i que té conseqüències nefastes, però també per a totes aquelles persones que no estan disposades a encaixar dins els rols heterosexuals i monògams tradicionals. Així, la violència quotidiana es mostra en àmbits com el laboral, en les diferències salarials i l’assetjament entre d’altres, en la violència en l’àmbit familiar que s’esdevé quan es carrega sobre les dones tot el treball reproductiu i de cura no remunerat però imprescindible, en la violència psicològica, la sexual i la feminització de la pobresa, cada cop més aguditzada per aquesta crisi econòmica.
Aquest any, també sortim al carrer per a denunciar la violència que s’exerceix per part del govern quan se’ns vol negar el dret a decidir sobre el nostre propi cos, impulsant una reforma del codi penal que vol ser una prohibició encoberta del dret a l’avortament. En aquest moment de crisi econòmica i de retallades contínues en els drets socials, el patriarcat i el capitalisme es donen la mà per a mantenir a les dones en un segon pla, convencent-nos que el nostre rol “natural” passa per ser passives i obedients i per contribuir a que tots dos sistemes continuïn funcionant sense esquerdes.
Volem remarcar que no té sentit afirmar que avui ja som iguals i que lluitar per la igualtat de gènere és cosa del passat. Tot al contrari, creiem que la lluita és més necessària que mai, precisament perquè estem en un moment de retrocés històric de drets i llibertats, en que les ideologies més reaccionàries estan emparades i recolzades en un govern retrògrad, i veiem com la violència de gènere en totes les seves vessants augmenta cada cop més, inclús entre les persones més joves que continuen repetint models de relacions basades en els ideals de l’amor romàntic que es projecten contínuament des d’alguns mitjans de comunicació i que reforcen la visió de les dones com a esclaves d’amors possessius i dependents, arribant fins i tot a casos com els de la mort de menors a mans de les seves parelles.
volem posar de manifest l’alarmant augment de les situacions de violència masclista, especialment entre les persones més joves del nostre país. Davant la creença que aquests comportaments desapareixerien amb el temps i amb l’arribada de noves generacions, ens hem trobat que no només no han desaparegut, sinó que han sobreviscut i crescut.
La violència masclista entre el jovent sembla manifestar-se de manera diferent al què hem anat veient fins a dia d’avui i, com a conseqüència, la societat no acaba de percebre determinats comportaments com el què realment són: noves formes en que la violència masclista s’expressa. Avui, les xarxes socials i les noves formes de comunicació prenen especial importància, atès que és on comencen moltes conductes agressives i de possessió. Assetjament, control sobre on és la persona, com vesteix, amb qui parla... Fins i tot existeix un dispositiu mòbil que permet saber on està la teva parella en cada moment. D’altra banda, moltes adolescents han fet seu el model de l’amor romàntic que la societat els ha venut, on el «príncep blau» és l’únic que sembla existir i la dona se sotmet a ell. Hem de prendre consciència de com es transformen les conductes violentes entre el jovent i posar-nos a treballar urgentment per fer-hi front.
Així doncs, cridem alt i clar que estem fartes de que se’ns neguen contínuament els drets a decidir sobre la nostra pròpia vida, la nostra sexualitat i els nostres cossos. Que malgrat el dolor i la ràbia que sentim cada cop que coneixem un nou cas de violència vers les dones, seguirem lluitant dia a dia contra l’opressió i contra aquest sistema patriarcal i capitalista, per aconseguir que la llibertat i la dignitat siguen el centre de la nostra societat, tenint clar que la lluita contra totes les violències masclistes és responsabilitat de totes i tots.
Avui com cada dia, nosaltres decidim, prou violència masclista!